18.12.11

molt sovint somio amb... very often I dream of...

...la meva mare.



He pensat molt en el meu primer post i, sens dubte, l'haig d'escriure en memòria de la meva mare. Gràcies a ella, fa uns anys que se'm va despertar la curiositat per començar a cosir. I perquè? Doncs perquè ella va cosir tot la vida i tot tipus de coses, des de vestits de núvia (el d'una neboda) fins a draps de cuina, passant per tot allò que us pogueu imaginar. Sempre penso que li agradaria molt veure les coses que faig i juntes cosiriem i creariem a tothora, m'ensenyaria tant i tant... Tot i que la trobo a faltar moltissim, d'alguna manera està a prop meu sempre que estic davant de la màquina. Uf! I si veies la màquina!!!!

Mamà, t'estimo molt.

...my mum.

I've been thinking a lot about my first post, and without any doubt I wanto to write about my mum. Is because of her that a few years ago I started sewing. And why, because she was a great sewer. She sewed all her life and she sewed all kind of things... from a wedding dress (for my cousin) until anything you can imagine to be sewed. I always think about how she would love to see the things I do and she could teach me a lot! Even I miss her so much; I feel she is closer when I am in front of the sewing machine. Hoch, if she could see my sewing machine!!!!!

Mamà, I love you so much.

8 comentaris:

  1. Vaja, com m'identifico amb aquest teu primer post...Jo també trobo a faltar tant a la meva mare...gràcies a ella em vaig començar a fixar en el patch, i gràcies a ella tinc la meva màquina! Quatre mesos després de regalar-me-la va morir... ara no es creuria tot el que arribo a fer ni de conya! Per cert, les teles dels teus guarniments em sonen, són del TM oi?
    Bones festes!!!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per les vostres amables paraules! Recuperaré les labors de la meva mare i us les ensenyaré, cosia com els àngels!!!
    Molt agraïda i no deixeu de seguir-me, plis,

    S.

    PD: Cristina, no podia ser d'una altra menra les teles són del TM!!!!!

    ResponElimina
  3. Tu amb blog, i jo sense saber-ho.
    Estic molt enfadada!!!! ;)
    La teva mare seria una experta del patch seguríssim.
    Bon Nadal a tu i tota la teva family
    Marta

    ResponElimina
  4. PD: A mi eva mare em va cosir una jaqueta-camisa de pell, que encara la tinc, el què passa es que hi hauria de treure les ombreres ...
    Marta

    ResponElimina
  5. Marta, només estic començant... però ja hi estic enganxada!!!
    Molt bó lo de les ombreres!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Que hubiera pensado de tu maquina? La hubiera gustado? Mi abuela solia tener una maquina antigua de las que tenias que girar la ruedecita, y si hubiera visto las maquinas de ahora creo que la da un espasmo!, tan macanizadas!. Por aqui me quedo preciosa.

    ResponElimina
  7. Ostres, la meva mare en sabia de cosir però no ho feia i si ara em veiés també al·lucinaria!! M'ha agradat molt que li dediquis el blog; si no et fa res que copi la idea, jo també li dedicaré a la meva. Una mare és sempre, malgrat el que passi, una mare !
    Petons!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...